Entrenar la voluntat d'un poble

Artur Mas: “Abans de convocar el referèndum cal intentar construir a Catalunya la màxima majoria possible per tal que, una vegada convocada aquesta consulta o aquest referèndum surti el major vot possible a favor del sí. Això és legítim, no?”. Després fa una analogia amb un partit de futbol on un dels equips renuncia a entrenar-se (on aquest equip seria suposadament el format pels partidaris del sí).

Crec que aquesta línia lògica és perillosa i no del tot sòlida. Si l’argument principal dels partits pro-consulta (i de CiU en particular) és que per un principi democràtic cal que la voluntat d’un poble s'expressi, com és que cal entrenar-la en una direcció si el que ens interessa realment és simplement el dret d’aquest poble a expressar la seva preferència sobre el model d’organització territorial? No veieu una certa debilitat en l’argument?

Espanyolitzar, per a què?

Fa uns dies el ministre Wert va admetre amb orgull que el seu objectiu era espanyolitzar els alumnes catalans. L’argument intel·lectual de l’afirmació era el següent: hi havia certa evidència (?) que apuntava a que la deriva que havia pres el sistema educatiu català en els últims lustres era la causant de l’increment del sentiment independentista. Per aquest motiu, segons ell, es tractava de “proporcionar una educació amb la qual els nens catalans se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. 

D’alguna manera això assumeix que amb un reforçament de les identitats duals s'aturaria el creixement de ciutadans favorables a la independència. No obstant, una mirada ràpida als darrers quatre baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió reflecteix que el context actual sembla haver fet créixer la posició favorable a la independència especialment entre els votants d’identitat dual.