20 de nov. 2012

Disciplina de vot, llibertat de paraula

"No trabajo para el presidente, ni para ti, trabajo para la gente de Idaho", etziba el senador Carrick a Josh Lyman en un capítol de The West Wing. El principi sagrat de la disciplina de vot, l’arrelament a la poltrona o la por a represàlies fan quasi impensable una frase similar a casa nostra.

Al nostre sistema polític no existeix la cultura de la llibertat de vot a les cambres parlamentàries. Són comptats els casos de diputats que es desmarquin de la línia oficial del seu partit tot i que suposi xocar contra l’interès dels seus electors.

Sí que és una pràctica habitual, en canvi, la llibertat de paraula: les promeses a l’aire, les declaracions i contradeclaracions, la crítica fàcil, la demagògia. Perquè a les paraules, ningú les fiscalitza. Heus aquí el distanciament de la gent cap a la política.

7 comentaris:

  1. 100% Futbol amb tu, amic Narcís. En qualsevol cas, els polític q tenim són una conseqüència de la societat q nosaltres compartim amb ells...vull dir q nosaltres som ells i ells són nosaltres.

    Pq els polítics millorin, hem de millorar nosaltres com a persones i en la relació i el compromís q tenim, o no tenim, amb el col.lectiu.

    Si els polítics americans són com dius, és pq els ciutadans americans són d'una altra manera...tu estàs disposat a canviar? I jo? O ens agrada somniar q voldríem ser diferents, però ens despertem cada matí tal com vam agafar el llit la nit abans?

    Ells són nosaltres i nosaltres som ells, estadísticament i extrapolant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament hi ha un aspecte cultural. La picaresca llatina, en dèiem, no? I també és cert que a vegades es reprodueixen a petita escala actituds que després són criticades a nivell polític. Però això no els exonera. L'exercici d'un càrrec públic i la representació de la voluntat popular han de ser immaculats!

      Elimina
  2. Evidentment a ells no els exonera (bravo per aquest verb de fonètica tan llatina, feia molt de temps q no m'hi topava)

    Però sí q ens retrata a tota la resta, sempre tan exigents amb els altres i tan autocomplaents amb nosaltres mateixos, a qui ens ho solem perdonar gairebé tot sempre.

    Que en el fons som una merda, vaja...

    ResponElimina
  3. Gran post, Narcís, que m'ha fet recordar els bons moments que em va oferir aquest serial.

    Centrant-me en el missatge, crec que tots dos teniu raó. Els nostres polítics estan venuts a la maquinària –cadira- i sovint aproven lleis o normes contràries als seus programes o al propi poble només per tacticisme o per teixir aliances. Són els nostres representants, i si actuen així és perquè nosaltres, el poble, també ens venem a diari (a empreses, a l'administració etc). Sé que se'ls hauria de suposar una ètica més elevada, però no deixen de ser persones i un fidel reflex de com és la societat que representen.

    Tot i que aquest fet és tremendament negatiu, el que més em preocupa és que se’ns pixin a la boca (com diria aquell) a diari i no siguem capaços de reaccionar. Tothom sap que ens roben, que són incompetents, i anem a dormir com si res. Només ens acaba important si el Barça el donen en obert.

    ResponElimina
  4. Bona Narcís. Realment la nostra classe política, que segurament és reflex de nosaltres mateixos com diu l'Oriol, deixa força que desitjar. En diversos aspectes. Un dels més clars és la preparació. Només cal veure cinc minuts d'un debat a diverses bandes, on se'ls pot fer sortir una mica del guió, i estan totalment perduts. Més d'un, repassant el vídeo del debat a TV3 diumenge passat, deuria passar una bona estona de vergonya sentint-se.

    ResponElimina
  5. La disciplina de vot i la representació dels interessos del territori on un és escollit tenen molt més a veure amb els incentius que ofereix el sistema electoral que a cap tipus de cultura política o social.
    Pel que fa a la llibertat de paraula, em fa l'efecte que idealitzem d'altres contextos sense saber ben bé si a tot arreu fan el mateix.

    ResponElimina

Comenta!