CiU es presenta a les properes eleccions esgrimint la voluntat d’un poble.
Habitual costum el dels convergents de confondre els seus anhels amb els de la
ciutadania. Però això és cosa sabuda. El més greu, segurament, en aquestes
eleccions és el vot prestat que molts independentistes i molts catalans
emprenyats donen a Convergència. Tots ells cedeixen el seu vot per mostrar el
seu enuig vers la crisi, vers Madrid o vers el món. La dreta catalana ha sabut
capitalitzar aquest desencís encertadament. Però el dia que el projecte d’Artur
Mas arribi a la fi, sense els resultats esperats molt probablement, què faran aquests
ciutadans quan els retornin aquest vot rebregat, suat i ja sense utilitat?
Costa de creure que CiU no sucumbeixi a les mels del pacte amb Madrid i faci un
bon ús d’aquest vot prestat per tants catalans.
Hola Òscar,
ResponElimina1) Noto certa obsessió (monopolística) amb CiU. No mengen nens ni fan coses d'aquestes. Però a part d'això, pot ser que tinguin la culpa de tot, fins i tot del deute estratosfèric generat pel Tripartit (no, va ser el Tripartit, va ser la crisi. - Ah, doncs ara les retallades no són de CiU, són de la crisi).
Realment la independència no solucionarà tots els problemes. L'odi vers nosaltres mateixos no se solucionarà, i això no és gens bo.
Alternatives? Deixar que el PP ens deixi viure com una colònia depenent del gran imperi espanyol. Ser un país federat amb Espanya, que es mor de ganes de rebre'ns de nou. Autodestruir-nos malbaratant recursos a immigració i polítiques de rics, com volen fer els d'ICV, i acabar essent Grècia en menys de 15 dies...
2) Vot prestat. Potser sí, però només com a anècdota. En les eleccions del 2010, els 3 diputats de SI a la província de Barcelona, haguessin anat a CiU en el cas de que SI no hagués assolit el llindar del 3%, cosa que va aconseguir per un grapadet de vots. Així, que per quadre sobres es va quedar a 62 i no a 65. 65 escons és el resultat promig de les enquestes d'aquests dies. Conclusió, no hi ha pas hagut tant moviment. Bé, la gràcia és que molta gent que ha "patit" les mesures d'austeritat fetes pel govern (i amb orgull), votarà el partit del govern. Però (i ara m'acusareu de coses molt lletges) els catalans són gent freda i llesta, de promig, i podem discernir quan hi ha hagut bona o mala gestió. I el temps ens farà veure les coses més clares.
3) Pesats! que quan ofens d'aquesta manera algú, ja no et pots fer enrere i demanar perdó. No ens ho perdonaran. Això no té marxa enrere, per molta caqueta que ens fem, sols podem seguir endavant, encara que sigui en direcció al precipici (ep, jo crec que anem cap a la terra promesa, plena de verges i de collites abundants, amb empreses tecnològiques, i en clima caribeny però amb neu al Pirineu i molts bolets a la tardor).
Us deixo l'article d'avui del Gran Jordi Barbeta: http://www.lavanguardia.com/encatala/20121111/54355074935/jordi-barbeta-arribara-mas-fins-al-final.html
4) El PSC tenia una altra opció, si no volia q CiU es posés al costat dels anhels de la ciutadania catalana. Fer el mateix, enlloc de seguir amb la brometa del federalisme.
5) No us ho creureu, però jo encara no tinc decidit el meu vot.
Us aprecio.
Ramon, veig que el tema de CiU et cou especialment. A mi també. La jugada que han fet és digna d'estudiar als cursos futurs de Ciències Polítiques.
ResponEliminaM'ha cridat l'atenció especialment el punt 4 del teu comentari. "CiU es posés al costat dels anhels de la ciutadania catalana". El mateix problema de sempre. Confondre partit amb país. El dia que fem un referèndum, que espero sigui aviat, sabrem quins són realment aquests anhels. Així que CiU no se'ls hauria d'apropiar, almenys de moment.
Cou perquè considero que la majoria de crítiques a CiU (o CyU, com escriuen alguns) són populistes, i les millors argumentades es basen solament en fum, i les pitjor argumentades, en invencions.
ResponEliminaCrec que era el PSC qui deia que CiU era el partit dels botiguers, de la menestralia catalana, els petits empresaris. Entre tots hem dit que era el partit del camp, de "comarques". Qui més qui menys, tothom identifica Montserrat amb Convergència. Núria Feliu és CiU. I així fins a l'infinit.
I què és Catalunya? És molt gran i diversa, clar. El Pirineu és força ERC, i el cinturó roig s'identifica amb el PSC o a la inversa. Però què és majoritari? qui guanya les eleccions?
No veig que CiU confongui partit i país, i si fos així tampoc seria dolent. Això sí, veig molta gent de l'oposició entestada en fer-ho.