12 de nov. 2012

Entrenar la voluntat d'un poble

Artur Mas: “Abans de convocar el referèndum cal intentar construir a Catalunya la màxima majoria possible per tal que, una vegada convocada aquesta consulta o aquest referèndum surti el major vot possible a favor del sí. Això és legítim, no?”. Després fa una analogia amb un partit de futbol on un dels equips renuncia a entrenar-se (on aquest equip seria suposadament el format pels partidaris del sí).

Crec que aquesta línia lògica és perillosa i no del tot sòlida. Si l’argument principal dels partits pro-consulta (i de CiU en particular) és que per un principi democràtic cal que la voluntat d’un poble s'expressi, com és que cal entrenar-la en una direcció si el que ens interessa realment és simplement el dret d’aquest poble a expressar la seva preferència sobre el model d’organització territorial? No veieu una certa debilitat en l’argument?

4 comentaris:

  1. El que trobo és que l'argument de l'entrenament està poc madurat.
    Recordo que el va verbalitzar en el curs d'una entrevista televisiva. Segurament en un moment de relaxació, sense pensar-hi gaire, va ser el primer que li va venir al cap. Almenys això vaig pensar quan el vaig sentir.
    Certament, hi ha infinitat d'arguments millors que aquest.

    ResponElimina
  2. Bona reflexió Albert. Però segurament l'argument del status quo ja s'ha desenvolupat els darrers 30 anys, sense necessitat d'una consulta. Per consultar a la població sempre s'ha de fer en un sentit. No es pot preguntar sense una pregunta específica, unidireccional. Sinó la diversitat de respostes faria aigualir els resultats. La pregunta que es proposa actualment sembla respondre a una voluntat força extesa, després de la manifestació del 11S, la més gran viscuda mai en aquest país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, però jo més aviat em referia a la qüestió del "timing". No té quelcom de contradictori dir per una banda que el que t'interessa és que s'expressi la voluntat del poble (per una qüestió democràtica) i a la vegada defensar que només es farà el referèndum quan s'estigui segur que es guanyarà per una àmplia majoria?

      Elimina
    2. Òbviament, tens raó. L'objectiu final, en un món pur, hauria de ser simplement la llibertat d'expressió popular. Jo ho defenso així, i crec que malgrat aquesta relliscadeta intel·lectual, en general estem aconseguint, tots plegats, exposar-ho d'aquesta manera...

      Qui ja ho té més difícil per argumentar la seva postura és qui defensa la no expressió...Crec que els aniria millor si defensessin un No rotund, però acceptant el dret de la gent d'expressar-se en un referèndum...

      Elimina

Comenta!