La depressió postindependència serà bestial,
us he d’avisar. Les vides de les persones no canviaran gaire, per no dir gens,
i la crisi del sistema polític partidista rebrotarà amb força. Descobrirem que,
lluny de ser lliures, som presoners d’uns altres polítics –perdoneu la
demagògia en aquest punt. Si hem fet les coses bé i hem construït un Estat com
Déu mana, l’ús del català al carrer no millorarà –fins i tot el contrari,
continuarà retrocedint una miqueta. Els filòlegs, doncs, tristos. Molts radicals viuran sota un pont ideològic i
potser es faran ocupes ... potser la classe mitjana en general s’abonarà al
moviment okupa, per necessitat –no com els okupes originals, vull dir. Com que edificaran
un mur a Les Cases d’Alcanar –el Mur d’Alcanar, doncs-, jo mateix enyoraré
poder tornar a Espanya. I si ens quedem sense Barça-Madrid, llavors...