La depressió postindependència serà bestial,
us he d’avisar. Les vides de les persones no canviaran gaire, per no dir gens,
i la crisi del sistema polític partidista rebrotarà amb força. Descobrirem que,
lluny de ser lliures, som presoners d’uns altres polítics –perdoneu la
demagògia en aquest punt. Si hem fet les coses bé i hem construït un Estat com
Déu mana, l’ús del català al carrer no millorarà –fins i tot el contrari,
continuarà retrocedint una miqueta. Els filòlegs, doncs, tristos. Molts radicals viuran sota un pont ideològic i
potser es faran ocupes ... potser la classe mitjana en general s’abonarà al
moviment okupa, per necessitat –no com els okupes originals, vull dir. Com que edificaran
un mur a Les Cases d’Alcanar –el Mur d’Alcanar, doncs-, jo mateix enyoraré
poder tornar a Espanya. I si ens quedem sense Barça-Madrid, llavors...
Discrepo. Menys en el tema de l'ús social del català, malgrat que estic força segur que en un estat propi també millorarà (s'hauria de replantejar l'espectre audiovisual del nostre país: no podem mirar en un 80% televisions castellanes. S'hauria de reduir a favor de francòfones, anglòfones, etc..., però això és un altre tema, que potser dóna per un post).
ResponEliminaDiscrepo perquè ja penso en el baby boom i en l'abundant sexe gratuït que provocarà la consecució de les estructures d'estat; i en la millora de l'economia en pocs anys. Arguments? doncs que es puguin fer les polítiques més adients pel país, i no des del punt de vista de Madrid. Els estats petits són més adaptables, ràpids en els canvis; necessiten estructures administratives més primes (alerta senyora bótox), etc...
Temps al temps.