Vagi per endavant que l’objectiu final de la transició nacional catalana no hauria de ser la independència sinó la celebració d’un referèndum. I vagi per endavant, també, que un referèndum d’aquesta mena no es pot anar convocant fins que surti el resultat desitjat –pels promotors, s’entén-, perquè llavors estaríem prostituint la democràcia (o ja fa temps que era una meuca, en el fons?)
Vagi per endavant, finalment, que no em vull passar tot l’article dient “vagi per endavant”. Acabo, doncs. Em sabria greu que, quan arribi l’hora del referèndum, els votants del “No” acabin fent-se la següent reflexió: que escullen quedar-se amb algú que ha volgut tapar-los la boca en tot moment. Que en serà de difícil per als votants del “No”... jo, si ho fos, potser igualment preferiria marxar amb qui m’escolta que quedar-me amb qui em vol silenciar.