Estic trist. He detectat gent, a qui
considerava independentistes, que en realitat són adolescents ideològics. Els
molesta veure’s, de cop, a la centralitat, barrejats amb les masses. És com
quan, després d’haver-lo descobert ells i quatre gats més, aquell grup de
música es va fer famós i llavors, és clar, es va tornar “comercial” i va deixar
de ser “autèntic”. Amb l’independentisme aquest fenomen també s’està donant.
La
independència deixarà molts radicals a la intempèrie ideològica i farà fer el
ridícul a molta gent, em temo.
D’altres, per exemple, no podran suportar que sigui el
president Mas qui ens hi porti. Aquest odi esquerra-dreta, tan primari i tan
allunyat de les forces reals que governen els països (capitals i mercats vs.
gent), és la pitjor herència que ens hauran deixat els 300 de convivència –o va ser supervivència?- amb Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!