Un dia vaig
llegir un article en què s’explicava que a Espanya, les afinitats polítiques s’exercien
amb un fanatisme i una visceralitat heretades del vincle emocional que les
generacions passades van tenir, a favor o en contra, del catolicisme. Mentre
les esglésies es buiden, la tesi és que les persones han trobat en els partits
polítics i en les ideologies el nou element per abocar-hi l’odi cap als altres,
l’odi cap a aquells que no són dels nostres.
A mi no m’hi
trobareu, de veritat. Si fins i tot en el món del futbol hem après a felicitar
el rival i a ser respectuosos, com pot ser que en la política això no succeeixi
?! No m’atreveixo a posar-ne exemples, perquè si no en poso un de dretes i un d’esquerres,
l’odi ja s’abraonarà contra mi. Ho veieu...? Jo passo...