Quan Catalunya sigui independent, l’educació
pública podrà ser normal. Vull dir que no haurà de ser cap eina de
catalanització ni de normalització de res ni de ningú, perquè entenc que ja
serem, per fi, normals. A molta gent us costarà d’entendre, ho sé. Tants anys
dient-vos que no sou “normals”, de cop no us puc demanar que us hi comporteu.
Això només ho puc demanar als intel·lectuals que escriuen aquest bloc, perquè
són gent que forma part de les elits del país des que el professor Cagarro de la Universitat Porquins
els va alliçonar. Quan Catalunya sigui independent, l’educació serà per educar,
sense escafandre ni res. Això si és que hem sabut fer un país una miqueta
millor que Hispània, és clar. No descarto que acabem fent la mateixa merda però
a l’inrevés, que també és molt típic català.