So de timbals per anunciar adveniments

El darrer vídeopromocional de les CUP porta com a banda sonora original el repic d’uns timbals. Melodia inquietant que sembla anunciar l’adveniment d’alguna cosa important. Sembla que la seva estrategia és fer ressò sobre la seva possible entrada al Parlament. Les darreres enquestes han començat a donar-los presència a la cambra catalana, cosa que no passava fa unes setmanes. El cert és que existeix una certa remor, auscultant la veu d’amics i coneguts i, sobretot, la de les xarxes socials, sobre la possible arribada de les CUP a l’alta política. Com ho fou l’entrada de C’s i SI en el seu dia, pot ser una bona oportunitat per fer entrar aire fresc. I reafirmar la poca vigència del model de partit tradicional. Els de “tota la vida” farien bé d’estudiar-se aquest fet i posar les seves barbes a remullar. 

Espanyolitzar, per a què?

Fa uns dies el ministre Wert va admetre amb orgull que el seu objectiu era espanyolitzar els alumnes catalans. L’argument intel·lectual de l’afirmació era el següent: hi havia certa evidència (?) que apuntava a que la deriva que havia pres el sistema educatiu català en els últims lustres era la causant de l’increment del sentiment independentista. Per aquest motiu, segons ell, es tractava de “proporcionar una educació amb la qual els nens catalans se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. 

D’alguna manera això assumeix que amb un reforçament de les identitats duals s'aturaria el creixement de ciutadans favorables a la independència. No obstant, una mirada ràpida als darrers quatre baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió reflecteix que el context actual sembla haver fet créixer la posició favorable a la independència especialment entre els votants d’identitat dual.