Fa uns dies el ministre Wert va admetre amb orgull que el seu objectiu era espanyolitzar els alumnes catalans. L’argument intel·lectual de l’afirmació era el següent: hi havia certa evidència (?) que apuntava a que la deriva que havia pres el sistema educatiu català en els últims lustres era la causant de l’increment del sentiment independentista. Per aquest motiu, segons ell, es tractava de “proporcionar una educació amb la qual els nens catalans se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.
D’alguna manera això assumeix que amb un reforçament de les identitats duals s'aturaria el creixement de ciutadans favorables a la independència. No obstant, una mirada ràpida als darrers quatre baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió reflecteix que el context actual sembla haver fet créixer la posició favorable a la independència especialment entre els votants d’identitat dual.
Molt bon post Albert.
ResponEliminaDisposes de dades per cohorts generacionals? Vull dir, de sentiment nacional o d'intenció de vot en un possible referèndum independentista, en funció de l'edat dels ciutadans?
probablement també es pugui observar una evolució similar, i igualment deixin les orgulloses i ratificades paraules del mediàtic ministre al nivell intel·lectual d'un participant del Gandia Shore, per posar un exemple d'actualitat.
El tema de l'idioma d'escolarització és complicat i, sobretot, crec que és un dels temes que generen més pensament únic a Catalunya (sí, a Catalunya també patim el pensament únic i caldrà combatre'l, senyors). Al marge de les ximpleries que pugui dir un -altre- ministre espanyol, a mi allò que m'interessa és parlar de com escolaritzarem els catalans d'una futura Catalunya independent. Com que la utopia ho ha deixat de ser: quina mena d'Estat volem construir a nivell de drets lingüístics individuals? L'escola catalana serà un instrument de catalanització -tal com ho vol el Wert amb l'"escola espanyola", diguem-ne així- o en un Estat fet i dret ja no tindrà sentit catalanitzar ni descatalanitzar res ni ningú...?
ResponElimina(2)
Bona primera entrada, Albert.
ResponEliminaCom bé apuntes, no hi ha evidència clara que l'augment de l’ independentisme a Catalunya provingui del model educatiu. Jo crec que neix del maltractament econòmic, polític i mediàtic de Madrid (i Espanya) vers Catalunya, sobretot arran de la crisis, però com acceptar això seria reconèixer un error, el ministre dispara a l'educació que es dóna a Catalunya per carregar la culpa a altri (encara que l'estat decideixi el 50% del currículum escolar i a partir d’ara encara més).
D'altra banda, l'increment de votants en favor del 'sí' en un referèndum sobiranista a Catalunya és de cinc punts en un període de temps d'un any. Creus que no és poc temps d’estudi? Em refereixo a que si esperem tres anys, per posar un exemple, a fer un referèndum i les discrepàncies Catalunya-Espanya s'han refredat, no creus que les xifres poden tornar al seu lloc? O creus, com va apuntar el president Pujol, que ens trobem en un punt de 'no retorn'?
Finalment, és possible que la gent contesti A en una enquesta (que votarà sí a la independència) i que el dia de la votació no vagi a votar o canviï el vot? Allò que diuen que ‘por la boca muere el pez’...
Una abraçada.
Dani,
EliminaÉs cert que és poc temps d'estudi, però les enquestes del CEO només incorporen la pregunta sobre el referèndum d'indepèndencia des de juny de 2011. Per treballar amb una sèrie temporal més llarga un se n'ha d'anar a la pregunta sobre quin model de relacions Catalunya-Espanya prefereix (regió, autonomia, estat dins federació, o independència), però clarament això no és el mateix que la pregunta sobre el referèndum. Potser faré una entrada un dia d'aquests utilitzant aquestes dades.
Per altra banda, potser l'increment de 5 punts et sembla poc, però has de tenir en compte que només arriba fins juny de 2012! Estic molt interessat en les dades que sortiran a la tercera onada (aquest mes d'octubre). Les xifres poden haver canviat molt.
I clar, sempre hi ha "vot ocult". Pot ser que els enquestats enganyin o simplement canviïn d'opinió, però a priori no veig cap raó per pensar que aquest biaix afecti més el sí que el no...