Aquest no és únicament el títol en espanyol d’una
pel·lícula protagonitzada per Júlia Roberts, sinó també la sensació que ha de
tenir tot militant del PSC, sobretot en campanya.
Pena, ràbia i darrerament compassió són els sentiments
que em desperta el partit dels socialistes catalans, per on han passat –i
alguns encara hi són atrapats- polítics de la talla de Maragall, Nadal,
Reventós o Castells. Em nego a acceptar que a Ferraz no siguin conscients que
cada cop que un dirigent del PSOE obre la boca li resta vots a Pere Navarro.
També ho saben a Nicaragua, on comencen a veure que com a filial del PSOE mai
més seran una força majoritària.
Seria preciós que fossin federalistes, però no només de
boca. A Catalunya arrasarien. Però aquesta paraula, tangible a tants països, a
casa nostra és una autèntica quimera.