El president Mas
haurà estat el nostre particular Thomas Jefferson i el guardarem embalsamat al
costat de Josep Guardiola. L’odi visceral entre les esquerres i les dretes s’acabarà
–la superioritat moral de les primeres respecte de les segones, també- perquè
finalment haurem vist que el capital/isme no hi entén, en el fons, d’ideologies
ni de partits.
El PSC es
desintegrarà, existirà un Govern Recoder (dedicat a un periodista que es diu
Quim, que no és famós i que no li fa falta ser-ho) i després arribarà un Govern
Herrera. ERC continuarà tenint la clau del Govern, i quan tres dirigents
republicans es quedin sols en una habitació s’escindiran els uns dels altres,
per allò de conservar la tradició. El PP i C’s defensaran un referèndum per
tornar a Espanya, però amb prou feines mobilitzaran quatre gats cada 12 d’octubre.
Comparteixo majoritàriament el contingut d'aquest post. Trobo política-ficció pensar que Herrera pot ser algú a la vida política catalana, fins i tot tenint el compte el futur del PSC. Tota la resta, em sembla d'allò més factible.
ResponEliminaNo entenc això d'assimilar l'existència d'ideologies a odi. Quan hi ha recursos limitats hi ha diverses possibilitats a l'hora d'assignar-los i la ideologia és ni més ni menys que això, una manera de resumir el plantejament sobre com assignar els recursos. Mentre hi hagi preferències diferents hi haurà ideologies. O si no t'agrada el nom "ideologia" posa'n un altre, però hi seguiran sent, per fortuna.
ResponEliminaPer altra banda, em sembla que la història aquesta de la superioritat moral de les esquerres és quelcom de què ens hem auto-convençut sense motiu. La dreta, sobretot recentment, té un to paternalista que sospito que adopta la mateixa superioritat moral de la que acuses les esquerres.