El vot prestat a CiU

CiU es presenta a les properes eleccions esgrimint la voluntat d’un poble. Habitual costum el dels convergents de confondre els seus anhels amb els de la ciutadania. Però això és cosa sabuda. El més greu, segurament, en aquestes eleccions és el vot prestat que molts independentistes i molts catalans emprenyats donen a Convergència. Tots ells cedeixen el seu vot per mostrar el seu enuig vers la crisi, vers Madrid o vers el món. La dreta catalana ha sabut capitalitzar aquest desencís encertadament. Però el dia que el projecte d’Artur Mas arribi a la fi, sense els resultats esperats molt probablement, què faran aquests ciutadans quan els retornin aquest vot rebregat, suat i ja sense utilitat? Costa de creure que CiU no sucumbeixi a les mels del pacte amb Madrid i faci un bon ús d’aquest vot prestat per tants catalans.

Massa tard per fer els deures

L’Estat espanyol -o govern central de torn- ho ha tingut molt fàcil en les darreres dècades per evitar un trencament amb Catalunya. Ara, els deures que no ha fet semblen, de cop, inassequibles, però si els haguessin portat al dia des de la Transició segurament avui no veuríem tantes estelades als balcons de mitja Catalunya.  

De ben segur que només una minoria de la població catalana votaria Sí a la independència si: 

- Es respectessin els drets lingüístics i la política educativa

- Catalunya rebés les inversions pactades -amb la disposició addicional tercera n’hi hauria prou per calmar els ànims-

- El Senat fos una càmera territorial amb competències reals

- Es permetés que les seleccions catalanes competissin

Res d’això s’ha fet i ara s’exigeix a Madrid un pacte fiscal o la independència.

No volies sopa? Doncs té dues tasses.