Aquest no és únicament el títol en espanyol d’una
pel·lícula protagonitzada per Júlia Roberts, sinó també la sensació que ha de
tenir tot militant del PSC, sobretot en campanya.
Pena, ràbia i darrerament compassió són els sentiments
que em desperta el partit dels socialistes catalans, per on han passat –i
alguns encara hi són atrapats- polítics de la talla de Maragall, Nadal,
Reventós o Castells. Em nego a acceptar que a Ferraz no siguin conscients que
cada cop que un dirigent del PSOE obre la boca li resta vots a Pere Navarro.
També ho saben a Nicaragua, on comencen a veure que com a filial del PSOE mai
més seran una força majoritària.
Seria preciós que fossin federalistes, però no només de
boca. A Catalunya arrasarien. Però aquesta paraula, tangible a tants països, a
casa nostra és una autèntica quimera.
Hi estic d'acord, el federalisme a Espanya és una autèntica quimera i això ho sap tothom, tant ells com nosaltres (siguin quins siguin "ells" i siguem quins siguem "nosaltres", que ningú comenci a ofendre-se'm abans d'hora si us plau;)
ResponEliminaPerò no creus, amic Dani, que potser un cop Catalunya sigui independent, Espanya n'aprendrà la lliçó i abraçarà el federalisme per tal d'evitar que primer el País Basc i després Galícia (i després Andalusia...?) acabin marxant-ne, també? Us ho imagineu?
Dani, crec que el partit està fet un cromo amb problemes de lideratge, indefinició nacional, desorientació ideològica i disfuncionalitat orgànica. El federalisme és una quimera i precisament centrar la seva aposta en una proposta inviable els resta tota la credibilitat.
ResponEliminaOriol, no veig aquest escenari que planteges...
Estimats Oriol i Narcís,
ResponEliminam'agradaria creure que Espanya algun dia abraçarà el federalisme, però molt em temo que això no passarà mai. Cal una certa cultura democràtica per entendre -i respectar- que hi ha regions o espai delimitats a qui els agradaria tenir vinculació amb Espanya però amb certa independència. I Espanya això no ho vol acceptar. Crec que 'morirá matando', i mai acceptant la fragmentació que els suposaria una solució federalista.
I Narcís, completament d'acord amb tu. Les 140 paraules del post no van permetre explaiar-me amb tots els problemes que té ara el PSC ni comentar, dit sigui de passada, la nova tablet de Navarro, per exemple. Em sap greu la crisi per la que passen perquè comparteixo gran part dels seus ideals (malgrat molts punts mai els facin realitat) i per alguns polítics que hi formen part i que respecto.